Ni molt menys n'és la garantia ... Ni molt menys n’és la garantia …

Vicent Partal ens recorda en la seva editorial que la independència del Principat de Catalunya no anul·la el projecte dels Països Catalans, ans al contrari, serà l’efecte contagi el que farà que els Països Catalans avancin en el seu camí cap a la llibertat. Considerem que la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya, no impossibilita la construcció dels Països Catalans, simplement ho posa més difícil. De la mateixa manera que l’existència de l’Estat andorrà no ha suposat cap ajuda per a la construcció dels Països Catalans, sinó que ha consolidat un nou estat dins la nació, el qual ha mantingut l’equidistància diplomàtica amb els estats espanyol i francès en pro dels seus interessos d’estat, considerant ben poc l’existència de la nació catalana. Tot plegat representa l’exemple clar que la catalanitat o l’ús de la llengua no és una qüestió que es resol amb la creació d’un estat, sinó per la voluntat del poble de construir el seu projecte polític, cultural i lingüístic.

Una prova més de la negativa a la voluntat de construir els Països Catalans de forma paral·lela amb la resta de territoris del país que vagin assolint la independència és el fet que en cap moment s’ha plantejat -per part d’aquells que venen el fum i el discurs confederal o federal dels Països Catalans- llençar ni tan sols un globus sonda que alimenti la seva teoria, una federació o confederació amb Andorra, quan teòricament és aquest el camí a seguir per valencians, illencs, nord-catalans i a la Franja, quan els ritmes i majories dins aquestes províncies i regions espanyoles i franceses ho permetin. En resum, la creació d’un estat català no impossibilita la creació dels Països Catalans en el futur, però ni molt menys n’és la garantia ni impuls necessari, i per tant, treballar per la independència dels Països Catalans mitjançant la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya no és ni creïble ni efectiu; és només l’enèsima estratègia que la direcció opaca del procés d’integració de la Catalunya-estat dins l’Europa dels Estats està jugant per tal que la part del moviment popular independentista que reivindica la nació catalana sencera no es qüestioni la creació de l’estat català europeu, tal com ho és Andorra, Espanya o França en l’actualitat. Tres agents polítics, diplomàtics i fàctics, contraris als Països Catalans. Per tant, l’única garantia de la llibertat nacional dels Països Catalans passa per construir la nació, teixir relacions, dotar-la de consciència nacional, organitzar-la per a poder plantejar un procés nacional d’autodeterminació, amb tots els territoris, independentment de si estan sota domini espanyol, francès, andorrà o d’un hipotètic estat català. És aquest el camí, o bé d’altra manera simplement legitimem una estructura més de poder que com a tal s’oposarà als interessos de les classes populars; que s’oposarà al projecte dels Pasos Catalans.