Manifest Fundacional Manifest Fundacional

 

Els Països Catalans són la nostra nació, la nostra terra. Un país divers, plural, amb un gran potencial, i que volem lliure en un món de pobles lliures. Un país que, tot i haver estat escapçat i negat des del segle XVIII, es mostra, 350 anys després, com una realitat tossuda, en què llengua, territori, cultura popular i economia, entre altres factors, no deixen de mostrar i actualitzar un fet nacional que la política s’obstina a negar i combatre.

Avui, la lluita per la llengua i per un espai comunicatiu comú, així com la força i el potencial de les expressions de la cultura popular arreu de la nació, les mobilitzacions en defensa del territori i dels drets socials, alhora que la visualització d’un àmbit mediterrani, que la dinàmica econòmica també evidencia, són fenòmens que demostren la vitalitat d’un procés de construcció nacional que no n’assoleix tota la potència per culpa de la constant ingerència francoespanyola i de les estratègies de supervivencia regional, que es refugien i es justifiquen en l’autonomisme. Un marc que en els seus trenta anys d’existència s’ha mostrat inútil i contrari a la lluita per fer avançar les necessitats, la personalitat i les perspectives del nostre poble en qualsevol àmbit.

Si el nostre país s’ha anat configurant al llarg de la historia, i això li ha permès visualitzar-se com a projecte complet, ha estat sempre a mida que també han progressat la lluita per la llengua i la cultura, així com el combat per les llibertats i contra les diferents formes del feixisme i de l’autoritarisme centralistes i regionalistes.

La reforma pactada amb el franquisme va representar l’inici d’un combat desigual per la llibertat nacional contra qui va acceptar, de grat o per força, un nou Decret de Nova Planta ―la Constitución Española, amb els seus respectius estatuts d’autonomia― que donava carta de naturalesa a l’esquarterament dels Països Catalans i a la submissió dels drets nacionals i socials i al poder judicial i militar espanyols com a garants del manteniment del nou ordre.

Avui, en plena crisi del model polític, l’econòmic, el social, el territorial i el cultural, que han imperat a Europa, i als estats espanyol i francès, en les darreres dècades, la nació catalana es troba en una important cruïlla que ens podria fer perdre definitivament l’opció d’esdevenir un país lliure i complet en el concert dels pobles lliures del món.

La sort d’aquest esdevenidor es jugarà en els propers anys i dependrà, i força, de les opcions i el protagonisme que prengui la nostra societat amb consciencia i compromís nacionals, com darrerament s’ha posat d’evidència en àmbits com el moviment de les escoles en valencià, les protestes contra les polítiques espanyolistes a les Illes, les consultes populars per la independència, el creixement d’alguns mitjans de comunicació populars i nacionals, la xarxa de casals i entitats escampada arreu del país, la creixent capacitat de l’esport com a catalitzador de la consciència nacional o la resposta al tancament de TV3 i altres mitjans de comunicació arreu del país. Exemples de processos esperançadors i que, a més, fan més evident la necessitat de plantejar les nostres iniciatives i actuacions en tots els terrenys, i a escala nacional.

Igualment, en aquest procés també caldrà combatre les tendències regionalistes que justifiquen la fragmentació del país per temor de les dificultats, les conjuntures o determinades singularitats regionals, i que en cap cas contemplen els Països Catalans en el seu conjunt.

Aquesta dinàmica, alimentada sense manies ni embuts pel poder estatal, ha generat un desconeixement de la realitat interna del país, fet que dificulta l’estructuració d’una xarxa bàsica de connexions nacionals, complicitats i experiències, que són el fonament de qualsevol projecte de país i d’alliberament.

Davant d’aquesta situació, i recollint i actualitzant el pensament i acció de persones clau en la nostra història ―com ara Joan Fuster―, així com també de les lluites d’organitzacions, moviments, col·lectius i entitats compromeses amb la gent i el país, o bé del testimoni de múltiples campanyes i iniciatives populars amb sentit nacional; les persones, entitats, col·lectius i organitzacions sotasignades manifestem el nostre compromís de treballar continuadament per assolir la plena llibertat de la nostra nació, els Països Catalans, i per tant n’assumim seva unitat i la pròpia diversitat . Així doncs, emplacem el conjunt de la societat a establir vies de treball comunes en els àmbits polític, social, cultural i econòmic, per tal de construir un univers nacional compartit, sense barreres ni límits interiors. Ens cal la construcció d’una nació política, un poble actiu, divers i plural que superi fronteres, que sigui un exemple en l’assoliment d’aspiracions universals, com la justícia social i ambiental o com la d’una solidària economia social, així com en el ple desenvolupament dels drets humans individuals i col·lectius.

Per això, treballarem per a l’articulació nacional de les associacions, col·lectius, plataformes, organitzacions polítiques i sindicals, entitats esportives, xarxes socials, mitjans de comunicació, polítiques públiques, institucions i àmbits econòmics, reconstruint el país de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Construint un poble, des de la síntesi i la suma de la seva realitat diversa i viva, perquè exerceixi el seu dret a l’autodeterminació, i, en definitiva, faci dels Països Catalans una veritable democràcia del segle XXI.

9

Podeu signar i donar suport al Manifest:

Adheriu-vos al Manifest Fundacional de Som Països Catalans

Manifest Fundacional Som Països Catalans