'L’Estat de les autonomies ha estat un dels màxims legitimadors de la divisió territorial dels Països Catalans' ‘L’Estat de les autonomies ha estat un dels màxims legitimadors de la divisió territorial dels Països Catalans’

Entrevista de Montse Venturós de l’Accent a Som Països Catalans.

El passat 2 de febrer, es presentava al Teatre de Petra (Mallorca) la campanya “Som Països Catalans” L’èxit rotund de la presentació marcava un camí entusiasta i esperançador per reafirmar allò que segons la mateixa iniciativa “alguns ens volen negar” Alçada sobre tres pilars fonamentals: cohesió a les lluites en defensa de la llengua catalana a tot el territori, impuls d’ iniciatives de diferent caràcter a nivell nacional i impuls de mobilitzacions i agitacions diverses de caràcter social, cultural i de tota mena des d’una perspectiva de Països Catalans; Som Països Catalans creix sense aturador arreu del territori i en els darrers mesos hem assistit a la seva presentació i a les primeres accions sota aquests objectius. Aquesta quinzena entrevistem a alguns membres del Grup Promotor de la Campanya per tal que ens facin cinc cèntims d’aquest nou projecte que s’estén al llarg i ample dels Països Catalans.

Per què, Som Països Catalans?

Fa massa anys que parlem de país, sense posar-li nom al país. Portem un cicle polític sobiranista on l’ambigüitat nacional ha fet que aquells que diuen treballar pel país, en el fons treballen per una part del país.

Al catalanisme li ha fet molt mal la dictadura, però el projecte de les autonomies ha estat un dels màxims legitimadors de la divisió territorial dels Països Catalans. Cal que les classes populars tinguin organismes que treballin en clau de país i que sobretot superin les divisions administratives imposades pels estats i les autonomies.

D’on neix la iniciativa? I el moment escollit?

La iniciativa forma part d’una reflexió conjunta d’un seguit de persones vinculades al teixit polític de l’Esquerra independentista, gent de casals, d’entitats, d’esports tradicionals, de colles de cultura, filòlegs i filòlogues catalanes, etc…

Nosaltres no hem escollit el moment, sinó que el moment ens ha escollit a nosaltres. Segurament en una conjuntura política diferent, faria anys que existiria quelcom similar, o potser encara ens faltarien anys per veure-la nàixer, la conjuntura sobiranista i l’agudització dels regionalismes han fet que ara sigui el moment d’actuar. Qui sap si potser ja fem tard.

Els Països Catalans com a realitat tossuda?

Si, és una realitat tossuda en tant que només la voluntat popular fa que aquesta realitat no sigui un record romàntic. Cap institució pública treballa en clau de Països Catalans, i és només la tossuderia de la gent que hi viu, hi creu i hi treballa, la que fa que avui en dia la paraula proscrita, els Països Catalans, siguin presents en el debat social i polític.

Heu adoptat el “SOM” com a eix vertebrador de la campanya…

Perquè si no ho Som nosaltres no ho serà ningú ni enlloc, com ja hem dit, l’existència i supervivència del país, passa per la gent que Som i volem ser dels Països Catalans, és una afirmació en present.

Quin paper juguen els casals i ateneus en aquesta campanya?

Primer, remarcar que Som Països Catalans, no és una campanya, no és quelcom passatger d’uns dies, setmanes o mesos, “Som” és una estructura, una eina al servei de la construcció nacional, i en aquest camp, els Casals i els Ateneus son una peça clau, som l’espai físic on socialitzar el missatge, el lloc on reunir-se per expandir-lo, les parets on exposar, els altaveus on ser escoltats.

Com i de quina manera es pot participar d’aquesta iniciativa?

Avui en dia, estem treballant en diversos projectes, alguns de molt concrets i temporals, hi haurà debats en els que farà falta que tothom hi participi, caldrà que la gent s’impliqui en campanyes, crear nuclis actius als pobles i barris, que treballem per la llengua, per articular nacionalment els nostres eixos de treball quotidians, en definitiva, cal que tinguem el país al cap alhora de fer tot allò que fem, i per això ens cal tot el suport possible.

Ens podeu parlar una mica de la iniciativa d’omplir els Països Catalans de llibres? En què consisteix?

Aquesta iniciativa ens la vam plantejar, primer de tot, perquè és una manera diferent, innovadora, visual i molt participativa de reivindicar el territori nacional, els Països Catalans, i la cultura pròpia com a eina cohesionadora del poble. Així doncs, per una banda, remarquem el caràcter complet del país -i en neguem i desmentim la fragmentació en comunitats autònomes i departaments amb “algun vincle folklòric” entre si – i la necessitat d’utilitzar la lectura, i la cultura en general com a mitjà de formació social i integrador. Per altra banda, preteníem ajudar tants pobles i barris, com fossin possibles, a organitzar-se en aquestes dates, i així establir o enfortir les xarxes locals associatives. En aquest sentit, des de Som Països Catalans hem proposat diverses escoles (com ara la Bressola o l”Arrels, de la Catalunya Nord), biblioteques socials i casals i ateneus (com el Tio Cuc d’Alacant) com a destinataris dels llibres que es vagin recollint, en funció de la temàtica. A més, cada nucli local també pot destinar llibres a projectes propers.

Com s’està responent des d’arreu del país a aquest primer projecte?

Tenint en compte que la presentació oficial de Som Països Catalans va ser fa una mica més de dos mesos, l’acollida popular està sent molt bona. A més, percebem molts ànims, arreu del país, de continuar treballar conjuntament amb Som Països Catalans, per tal d’anar construint, teixint més fortament la xarxa popular del territori.

Amb dues frases, ens animeu a formar part d’aquesta iniciativa des dels nostres barris, viles i ciutats?

Construïm els Països Catalans amb llibres en català; la cultura és la millor eina de construcció nacional.