Els Països Catalans com a realitat política i el paper de l'Esquerra Independentista Els Països Catalans com a realitat política i el paper de l’Esquerra Independentista

Article de Carles Riera.
11 de setembre de 2014.

Els Països Catalans son una nació en construcció, ja que el seu procés històric ha topat repetidament amb l’oposició, ocupació i imposició dels imperis hegemònics del moment, així com amb les seves pròpies contradiccions internes. Podem dir que es tracta d’un procés de construcció nacional altament complex i que s’inscriu en la llarga durada històrica.

Malgrat no haver gaudit mai de sobirania política plena en tota la seva territorialitat i no haver assolit mai la condició d’estat independent en el marc dels moderns estats nacionals, és una realitat cultural, lingüística, econòmica, geopolítica i social, persistent, recurrent, i en permanent construcció, trobant en Joan Fuster un dels seus principals referents conceptuals i ideològics, i en l’Esquerra Independentista el seu principal actor polític.

Els Països Catalans han estat i són, en certa manera, un projecte polític utòpic, en tant que mai no han assolit encara la plenitud política, a la vegada que representen l’aspiració i la construcció populars d’un nou país euromediterrani, que actualitzi velles aspiracions relacionades amb el republicanisme, el feminisme i el socialisme, que atorgui reconeixement polític a les seves tradicions i innovacions culturals, que experimenti una nova i veritable democràcia, que defensi el seu territori, i que promogui una alternativa geopolítica antiimperialista a la Mediterrània. En aquests termes es tracta d’un projecte ben poc recuperable ni pel capitalisme ni per les elits.

És per això que el projecte independentista pels Països Catalans és dels pocs inequívocament identificats amb les esquerres i no assimilable a cap mena de nacionalisme essencialista i conservador. Tal vegada els casos del Kurdistan turc i sirià, i del republicanisme nord irlandès presenten actualment algunes analogies.

En un escenari de capitalisme global, de feblesa dels estats nacionals tradicionals, de crisi degenerativa de l’Estat Espanyol, de canvis en la geopolítica mundial i mediterrània en un marc cada cop més multipolar, els Països Catalans són una oportunitat per a bastir una nova sobirania popular en la Mediterrània Occidental, lliure de les servituds a la UE i als estats en els que el nostre Poble es troba actualment dividit, en la que construir una nova societat i en la que alçar un nou actor social, polític i econòmic en la promoció d’un nou ordre internacional en la regió euromediterrània, basat en l’internacionalisme democràtic, els drets col.lectius i l’emancipació dels pobles, en l’antiimperialisme, l’anticolonialisme, en la defensa de la Terra i en les alternatives populars al capitalisme i al patriarcat.

Els Països Catalans varen ser una reivindicació i una aspiració democràtica molt compartida a partir dels anys 60 del segle XX, traïda per la Transició i pels règims autonòmics, oblidada i negada després, i ara és la gran sacrificada pel procés sobiranista a Catalunya.
El projecte polític dels Països Catalans compta avui amb l’EI com a principal actor per a construir-lo i defensar-lo, en aliança amb actors socials, culturals i polítics que s’identifiquen amb el projecte de construcció nacional i que s’organitzen i actuen a escala nacional. Amb la Unitat Popular a escala nacional com a bloc social i polític per a construir-los des del municipalisme, les lluites i moviments socials, el sindicalisme nacional, la incidència en les institucions polítiques i la construcció de noves institucionalitats alternatives constituents.

Així com el nacionalisme a Catalunya està avui políticament hegemonitzat per opcions conservadores, capitalistes i compromeses amb la UE, l’Atlantisme i el Sionisme, tenim el repte i l’oportunitat que l’independentisme als Països Catalans estigui hegemonitzat per l’esquerra, anticapitalista, antiimperialista, socialista i feminista, en aliança amb els altres pobles i moviments, a escala euromediterrània i global, que construeixen els seus projectes sobre aquestes mateixes bases.

El nostre és, doncs, un projecte de construcció nacional des de baix, des de l’autoorganització popular i des de l’autodeterminació nacional i social, bastint contrapoders i contrahegemonies en tots els ámbits culturals, socials, polítics i econòmics, en relació dialèctica amb les dinàmiques autonòmiques, regionals i estatals per les que passin els diversos territoris del País, conduint i reconduint processos cap a la construcció nacional i cap a l’hegemonia dels plantejaments nacionals i internacionals de l’EI i de la UP, cap a l’autodeterminació i la independència en tota la Nació. Construint la Unitat Popular en els Països Catalans.